Resum de l’acte de presentació del cap de llista de CiU
Catalunya es desperta: 1.5
Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la massiva manifestació que va concentrar aquest milió i mig de catalanes i catalans pels carrers de Barcelona. Sens dubte feia molt de goig. L’organització va quedar desbordada per la quantitat de gent que va ocupar el Passeig de Gràcia i carrers adjunts. Una mostra del neguit que els catalans tenim davant l’actitud asfixiant d’aquesta España constitucional que només sap retallar l’esforços de supervivència del poble català.
Però el que realment preocupava la gent era aquesta pregunta que tothom es fa: i després de la manifestació què passarà? És la gran pregunta i la resposta de la qual ens han de donar els governants del nostre País. Una resposta que ha d’anar incondicionalment en la línia d’unitat que cal mantenir ara més que mai i que sembla que cap partit polític acaba de dir què cal fer. El gran repte de la classe política és justament saber administrar positiva i efectivament el suport que ha mostrat el poble català cap a l’Estatut d’Autonomia, i adoptar les mesures més efectives per tal de consolidar i defensar la dignitat de Catalunya, ferida per l’actitud persecutiva dels poders espanyols, començant pel TC, i continuant per PSOE i PP.
I a aquests dos partits em vull referir, especialment al PSOE i a l’impresentable de la seva secretària d’organització i al seu vicesecretari general, personatges mediocres per haver utilitzat la manifestació en favor del govern de Zapatero i contra el PP. Sentir Pepe Blanco i Leire Pajín era com sentir els cants de sirena proclamant als quatre vents lo bons que són els del PSOE i lo dolents que són els altres. És que no recorden aquests personatges el lema carregat de farses d’en Zapatero que deia allò de Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya ? O no recorden l’excusa de la boda que va donar la senyora Chacón per evitar anar a la manifestació d’ahir? O les gracioses declaracions d’Alfonso Guerra recordant que havien cepillado l’Estatut com un carpintero…? Més val que Pajín i Blanco callin d’una vegada, per còmplices amb les reinterpretacions del Constitucional, per representar la hipocresia plurinacional que té el PSOE a les seves files, i per haver permès estratègicament la no renovació dels membres del TC.
Ahir a la manifestació vaig llegir un lema que em va encantar. Deia així: “jo no són independentista, però sóc molt molt educada, i quan en un lloc no m’hi volen marxo.”
Presentació del cap de llista
Dilluns a darrera hora, els mitjans de comunicació es fèien ressò de les retallades que el Tribunal Constitucional ha acordat fer a l’Estatut de Catalunya. Unes retallades que afecten des de la llengua catalana fins l’economia, passant per la justícia, la bilateralitat amb l’Estat o l’organització territorial entre d’altres.
Primer, s’ha dit i analitzat per activa i per passiva durant tot aquest temps previ a la decisió de l’alt tribunal, però crec que no podem deixar de denunciar la il·legalitat que suposa que alguns dels juristes que conformen aquesta institució, estiguessin fora de llei (per haver vençut la seva plaça al tribunal) en el moment d’emetre la seva decisió. Una contradicció flagrant la que han permès els poders jurídics i polítics de l’Estat espanyol, de què alguns dels qui estan fora de la llei tinguin la gosadia de jutjar una llei orgànica refrendada pel poble català. Sens dubte, la imatge del tribunal i la dels seus membres deixa bastant que desitjar i projecta una manca de rigor jurídic i polítics, impropis d’un Estat membre de la Unió Europea.
A banda d’això, la segona qüestió que vull posar de manifest és el paper inquisidor de l’Estat espanyol davant la veu de poble de Catalunya. I això passa perquè a Espanya són més papistes que el papa, i per tant, la llei està per damunt de tot, fins i tot per damunt d’aquells elements de l’Estat que se suposa que són sobirans: el poble. És evident que davant les lleis de “convivència” tothom s’hi ha de sotmetre per tal de garantir justament això, convivència i respecte al servei de la llibertat i la felicitat dels homes, però davant la voluntat d’un poble de decidir el seu futur, fins a quin punt un tribunal corcat (em remeto al primer punt) com el TC es pot permetre decidir el nostre futur? Per què aquesta alta institució de l’Estat, el propi Govern Central i les forces polítiques centralistes entre altres, tenen tanta por i persegueixen oficialment el dret a l’autodeterminació de les nacions històriques de l’Estat espanyol? Per què aquest dogma enèrgicament utilitzat durant el franquisme de la unidad de España?
Tercer, l’aposta pel model autonòmic i de convivència que fins ara ha existit, comença a perdre la seva raó de ser. Sento a molta gent dir que si durant 30 anys de democràcia no ens han entès, és que no hi ha res a fer. La decisió del TC (amb la complicitat de PSOE i PP) ho posa clarament de manifest. Les tesis que avalen el model independentista guanyen poc a poc pes. Si pel camí del pacte no arribem enlloc (perquè aquest Estatut va ser pactat entre el Parlament de Catalunya, seu de la sobirania nacional del poble català, i les Cortes Españolas, seu de la sobirania plurinacional de l’Estat Espanyol) perquè el que no agrada es retalla, només queda escollir un camí paral·lel al model territorial actual, el camí de l’Estat català, on l’amargor espanyola no podrà vetar l’ambició d’autogovern que té el poble català. Ells mateixos amb la seva persecució permanent estan aconseguint que gent que fins ara no defensavem la independència, ara la comencem a defensar obertament. Ells estan radicalitzant les opcions de convivència entre Catalunya i Espanya a l’adoptar aquests postulats prohibicionistes i centralistes.
Quart, la corona espanyola, símbol de la realitat plurinacional de l’Estat espanyol podria fer esforços per intentar integrar els catalans en una Espanya oberta, tolerant i dialogant, però no ho fan. Són molt simpàtics, els paguem una morterada per no sé què exactament, però ni coneixen els quatre idiomes de les nacions històriques, ni els utilitzen (el web de la Casa Real per exemple, té versió en anglès, però no en català ni en basc o gallec). No mostren per tant, cap voluntat d’afecte envers Catalunya. I ho lamento, perquè se suposa que la monarquia hauria d’estar per sobre de les dretes i les esquerres, d’uns i d’altres, ja que hauria d’ésser l’element integrador de tots els ciutadans que vivim a l’Estat, però no és així.
Cinquè, cal mantenir i garantir la unitat de les forces polítiques catalanes que van donar suport a l’Estatut. Els 118 diputats del Parlament de Catalunya, els quals representen un 87 % de la representació del poble català, han de mantenir la unitat per sobre dels interessos electorals ara per cert, molt sensibles davant la imminent arribada d’eleccions. Cal actuar de manera forta, desacomplexada i conjunta. Cal que CiU, ERC, ICV i PSC-PSOE plantin cara a Madrid, a les Corts Espanyoles. És vital per tal de demostrar unitat, força, i sobretot, dignitat davant el jacobinisme espanyol.
En sisè lloc, crec que l’exministre Montilla segueix actuant com a titella entre els interessos del sector Chacón-Corbacho i els de Iceta-Ferran. Mostra d’això és el discurs que va fer, dient que el PP havia perdut la batalla del Constitucional i alhora denunciava les flagrants retallades que havia patit l’Estatut. No anem bé amb un exministre espanyol de President. Si aquest bon home ens ha de defensar, anem servits. El que cal és que convoqui eleccions anticipades ja, que no esperi a novembre, i que doti a Catalunya d’un nou govern que tingui un nou mandat llarg per poder afrontar la crisi institucional que d’Ebre cap avall han provocat. Seria el més útil pel poble català.
Per últim, dir que aniré a la manifestació del dia 10. Animaré tots els meus amics i coneguts a anar-hi, i cal que tots fem el mateix. Una persona molt propera a mi em deia que cal que la manifestació sigui un èxit per tal que els ciutadans puguem ajudar els polítics a defensar el País. Estic d’acord amb el plantejament, però em remeto a la necessitat d’unitat de la que parlava al punt cinquè. Encara ens queda Estrasburg, però cal cridar ben alt i ben fort per recuperar la identitat nacional que poc a poc ens van retallant.
Som una nació. Nosaltres decidim!
Cal erradicar les rates
Recentment alguns veïns ens han manifestat la seva preocupació per les rates que es passegen per les rodalies de la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, concretament en una de les parcel·les que hi ha al carrer Doctor Ramon Turró. Doncs ahir mateix vam entrar una sol·licitud al registre municipal per tal que el govern municipal es posi en marxa amb aquest tema, enviï inspectors, tècnics raticides o el que faci falta per tal de netejar la presència d’aquests habituals i desagradables rosegadors. Segurament costi que prenguin mesures, però si més no, el debat ja està obert i ara toca que actuïn. Per salut i higiène públiques, perquè hi ha un parc i un equipament al costat d’aquest entorn, i perquè els veïns no han de veure’s perjudicats per aquesta situació.
Bàndals al Gall
La matinada de dilluns va convertir-se en una improvitzada foguera de Sant Joan en un cèntric carrer del barri del Gall, ja que uns bàndals van cremar literalment una desena de motos que hi havia aparcades just davant d’un local municipal. Diverses persianes de locals, un cotxe i un fanal van resultar afectats per aquesta acció bandàlica totalment intolerable. Confiem que només es tracti d’un cas puntual i que quedi aquí la cosa. Com és costum, ens vam assabentar pels veïns, ja que l’equip de govern no va comunicar res al respecte.
No prohibirem la burka a Esplugues
Al ple de dimecres passat, la suma dels vóts del PSC-PSOE, ICV, CiU i ERC va arraconar l’absurda discussió de la prohibició de la burka a la nostra ciutat. I dic absurda perquè en la nostra realitat, la presència d’aquesta peça de roba és del tot inexistent. En aquest sentit, puc entendre que hi hagi municipis que tinguin una realitat territorial que els obligui a regular l’us d’aquesta peça de roba, però no és el cas de la nostra ciutat.
Malgrat tot, el grup municipal popular fa fer una defensa aferrissada sobre els seus plantejaments intervencionistes, i va tractar a la resta de grups polítics gairebé d’extraterrestres invitant-nos a passejar pels nostres carrers per veure la quantitat de burkes que hi ha. Potser la presència de TVE i TV3 al ple explica que el grup municipal popular perdés per uns minuts el sentit de la realitat dels carrers d’Esplugues, i adoptés uns postulats extrems més propis del PP de Catalunya que no pas de l’agrupació local popular.
Entenc però, que no procedia vota aquesta moció per diversos motius:
- La realitat d’Esplugues, malgrat la insistència obsessiva del PP, ens fa creure que on no hi ha pràcticament existència de cap dona que vagi en burka, no fa necessària la regulació d’aquesta peça de roba. No té sentit regular quelcom que no existeix.
- Futur negre per aquestes dones si ens atrevim a prohibir l’ús d’aquesta peça de roba pels carrers de la nostra ciutat, ja que l’únic que aconseguiriem seria excloure-les i marginar-les socialment ja que la conseqüència seria que es quedessin a casa tancades, i afusellariem els mecanismes d’integració social i de llibertat que pugui haver sobre aquest tipus de població.
- L’ús de la burka és una qüestió generacional que amb el pas dels anys anirà perdent el seu sentit de l’ús, tot i que determinats plantejaments ultraconservadors en defensin el seu ús. Però en molts països islàmics qui usa la burka no deixa de ser gent gran vinculada a una altra època.
Però reivindico sobretot, que els regidors d’Esplugues hem d’esforçar-nos en resoldre problemes d’Esplugues, i per sort nostra, pels nostres carrers no tenim aquest tipus de problemes. Cal però seguir fomentant i millorant els mecanismes d’integració dels immigrants, però entre això i prohibir indiscriminadament hi ha un salt que no hem de fer, per responsabilitat política. Cal sobretot erradicar la demagògia i el radicalisme populista i fàcil que el PP està fent d’aquest tema.
Així m’ho sembla a mi.
Dues paelles en una setmana
En menys d’una setmana he assistit a dues paelles organitzades a Esplugues. La primera d’elles vaig menjar-la diumenge passat als jardins de Cal Suís amb motiu de la festa major de Finestrelles. Tenia una finalitat totalment lúdica per concloure la celebració d’una festa major que se cel·lebra per Sant Antoni, patró del barri. Coses de la vida, només la gent de Convergència i Unió vam assistir per compartir-la amb els veïns i veïnes. Extrany absentisme de la resta de partits polítics.
Per altra banda, aquest migdia la paella s’ha fet a la Rambla del Carme, en ple cor del barri de La Plana, per tal de concloure també una sèrie d’actes que ha organitzat la plataforma popular Esplugues Decideix, amb motiu de la consulta sobre la independència que es durà a terme demà arreu del municipi. Malauradament, la pluja s’ha donat a conèixer, tot i que per sort, la paella ja ens l’haviem menjada. Aquesta paella tenia un caràcter menys lúdic i més reivindicatiu, com de tancament de campanya. En aquesta ocasió a banda de Convergència i Unió hi eren presents dos partits més de l’oposició.
20J: On votar
El proper diumenge, Esplugues se sumarà a l’onada de consultes populars sobre la independència. En aquest sentit, la plataforma ja ha fet oficial quins seran els col·legis electorals on es podrà exercir el dret de vót. Us els relaciono a continuació:
CENTRE
Centre Cultural l’Avenç (C. Àngel Guimerà, 27)
Espluga Viva (C. Sant Francesc Xavier, 7 )
CAN CLOTA-CAN CERVERA
ICV (C. Josep Anselm Clavé, 47)
LA PLANA
Esplai Espurnes (C. Bruc, 40 )
ERC (C. Vallerona, 40 )
CAN VIDALET
Esplai Pubilla (Pl. de la Bòbila, 1 )
FINESTRELLES
Associació de Veïns de Finestrelles (C. Díaz de la Fuente, 33-35 )
